Miquel Peidro Zaragoza va nàixer a Alcoi (província d’Alcoi, capital d’Alcoi) al 1965. Igual que alguns nadons venen amb un pa baix del braç, ell ho va fer amb un bolígraf baix del seu; i per sort per a sa mare va ser durant la dècada dels 60, perquè d’haver-se inventat els ordinadors, el part haguera sigut molt més dolorós.
En un moment d’alienació mental que devia haver sigut més transitòria va intentar estudiar Dret, però la cosa es va tòrcer. Almenys li va aprofitar per a no saber quina és la diferència entre els advocats i els seus clients. També és de veres que les lleis i els codis estaven en un segon pla, mentre es dedicava al que era i és la seua vertadera passió: l’escriptura.
Així que va decidir estudiar Tècniques d’Escriptura de Guió per al Cine i la Televisió. Ràpidament va descobrir dos coses: la primera, que escriure és molt fàcil; la segona, que escriure bé és molt complicat. Va tindre la sort de passar per les mans implacables i les ments privilegiades de tres gurus de l’escriptura audiovisual: Lola Salvador Maldonado, Rodolf Sirera i Jorge Goldenberg. Va sobreviure als tres, i això ja va ser un èxit. I va vore que la cosa podia funcionar quan van començar a arribar alguns reconeixements: una nominació al Goya per un curt-metratge co-escrit per ell, el Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi, el Premi ATV a una TV-Movie en la que va participar com a guionista, un parell de Premis Tirant al Millor Guió…
Ara, després d’anys dedicat al món del cinema i la televisió, pot presumir d’haver format part de molts equips, d’haver-ne dirigit algun i, sobretot, de, com sol ser habitual, portar-se bé amb tots els seus companys... menys amb un. I vol fer partícips d’esta nova etapa a tots aquells que confien en la seua capacitat de treball, en la seua disciplina i en les seues ganes de fer bé les coses.
|
